Roma
Benvinguts a la Site!
Vaticà actual
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
INICI
ARQUITECTUS
Els edificis d’oci eren grans, estaven fets perquè i poguessin entrar molts romans, cadascun tenia una funció diferent, esportista, d’art, teatre entra altres. Las normes de disseny arquitectònic i de construcció d’aquests edificis les va descriure el senyor Vitrubio.
Els espais principals d’oci de roma eren els termes, teatre, amfiteatre i circ. Es divideixen es poden dividir en dos tipus: Els edificis d’oci per a la tranquil·litat i els edificis d’oci per a l’espectacle.
Coliseum Romà
És un monument d'oci per a l'espectacle
TERMES
Els termes: El seu orígen prové de Grècia, dels gimnasis que solian tenir una sala per rentar-se després de l’exercici. Pels grecs el gimnàs era prioritari, en canvi pels romans els termes i la tranquil·litat era el prioritari. El sistema de calefacció dels romans també provenia de l’arquitectura grega.
Les termes estaven obertes desde mig matí, però la gent acostumaca anar a mitja tarda quan havien acabat de treballar. El preu de les termes era baix, perquè els pobres també hi podien entrar, algunes estaven dividides en dos una per homes i l’altre per a dones, també n’hi havia d’altres que obtaven per fer unes termes mixtes. Les termes mixtes acostumaven a portar problemes ja que a les dones els hi donava mala reputació anar a un bany mixt. Emparadors romans com Hadrià o Marc Aureli van intentar posar horaris diferents, però era dubtós que ho fessin.
Termes Romanes
Aquí tenim les parts d'una terme romana.
Després l’home es dirigia a les sales de banys, que estaven al costata de la palestra, en els banys hi havia una successió ascendent: freda, temperada, calenta, ja que l¡objectiu era acostumar al cos a la calor. En el caldarium la banyera era d’aigua calenta a 40 graus amb una pica per refrescar-se amb aigua freda. Després del caldarium s’anava als banys freds, les termes grans tenien alguna piscina per practicar natació.
Caldarium
Caldarium de Bath, Inglaterra
La primera sala de les termes eren els vestidors on tothom es despullava i desava la roba en uns armaris de fusta que eren vigilats per esclaus. A dintre les termes s’anava nu tret de unes sandàlies de fusta que servien per no cremar-se els peus. Els qui volien sobretot els joves anaven a una sala a escalfar-se i a untar-se d’oli. Aquesta sala es deia palestra i consistia en una pista a l’aire lliure coberta de sorra i envoltada de porxos, allà es practicaven diferents esports: córrer, jugar a pilota, fer peses o lluita a cops de puny amb uns sac. En canvi hi havia altres persones que s’estimaven més prendre el sol en una terrassa ( solàrium ).
Sòlarium
Palestres de les termes d'Estàbies
Hi havia altres sales com les latrines públiques ( forica ), on a part de fer exercici els clients rebien massatges, depilació a càrrec dels esclaus. Estaven formades per bancs sota els cuals corria un canal. Un altre canal d’aigua situat davant dels bancs permetia rentar els raspalls.
Sala
Latrines del fòrum d'Òstia, Itàlia
El sistema de calefacció
Les temperatures adequades s’aconseguien mitjançant aquest sistema. Un forn “praefurnium” escalfava l’aigua, en una caldera just damunt del foc per els banys calents i una altre per els banys tebis. L’aigua era transportada des de les calderes fins a les sales respectives a través d’unes canonades. El mateix forn escalfava l’aire que passava a través d’una cambra subterrània d’uns 60 cm d’alçada anomenada hipocaust, coberta pel paviment de les sales calentes elevat per mitjà d’uns petits pilars de maons, l’aire calent també recorria l’interior de les parets. Així l’aire escalfava l’ambient del caldarium, que arribava als 55 graus i després arribava el tepidarium perdem força part de la seva calor. Finalment s’escapava cap a l’exterior per unes obertures situades al tepidarium. El luxe de les sales superiors tenia com a conseqüència un treball duríssim, altes temperatures fum, sutge, estretor- per als esclaus que treballaven entorn dels forns.
Calefacció
Hipocaust del tepidarium de les termes de Miròbriga, Portugal (S.G.).
Més informació
El principi les termes eren gestionades per empreses privades o per patricis. Aquests banys privats no van arribar a desaparèixer mai. Els emperadors romans recorrien a les termes com a un mitjà per atreure factor popular. Així doncs, els banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques, també s'hi practicava esport, es tenia cura de l'estètica personal i servien de centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts. L'atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae) que oferien les seves mercaderies als clients dels banys.
De tota manera el sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que les cases particulars més luxoses a la ciutat (domus) o al camp (villae urbane) solien tenir també termes privades, anomenades balneum.
Domus
Aquí tenim un exemple de casa privada amb un bany.
EDIFICI D’OCI PER A LESPECTACLE
L'amfiteatre és un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Consta de tres parts bàsiques:
- La pista o arena era on es feien els espectacles i estava cobert de sorra.
- El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
- La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges (l'emperador).
Amfiteatre
En aquesta imatge es poden diferencia les parts del amfiteatre
Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. Es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.
Els combats de gladiadors es van convertir en l’espectacle preferit dels romans. Un home podia ser gladiador de tres maneres: - Per ser condemnat a mort o treballs forçats, -Per ser un esclau castigat per el seu amo, -Per ser un ciutadà lluire que renuncia a tots els seus drets per problemes econòmics.
S’entrenaven en escoles especials, propietat d’una empresari, que les alquilaba o les venia. Quan un lluitador queia al terra perdia clemencia a la multitud, que decidia perdonar-lo. Els guanyadors obtenían una palma com a premi simbòlic, també rebian regals i grans quantitats de diners. Quan un gladiador guanyava molts combats, per tant rebia moltes palmes, es convertia en una estrella, sortia a les monedes, i totes les dones el desitjaven. També es feien escultures en el seu honor. Per tant per a un gladiador guanya era importantissim. Alguns emperadors animats per la fama d’alguns lluitadors saltaban al amfiteatre, encara que els seus combats estaven amanyats.
Lluita de gladiadors
Gladiadors
Amb animals
També es feien espectacles amb animals. Consistien en la exhibició de animals exòtics, lluites entre animals i lluites entre homes i animals. Els animals eren enviats a Roma pels governadors de les províncies més llunyanes de l’Imperi, s’arribaven a sacrificar molts animals.
Animals
Lluita de gladiadors contra animals
Navals
Els combats navals eren simulacres de guerres marines, i participaven mariners i gladiadors, també participaven presos..
Navals Foto
Lluita naval
Teatre
El teatre romà va ser menys representatiu que el grec. Les obres que es representaven cap els patricis eren les comèdies i les tragèdies, en canvi als plebeus se’ls hi representaven obres diferents. Els actors eren esclaus o lliberts, s’agrupaven en companyies gregues, dirigides per el dominus gregis. La dura vida dels actors va anar millorant gràcies els poderosos que estaven amb ells i els ajudaven a seguir endavant. Era com el grec a l’aire lliure i només se li posava una lona quan era necessari.
Les funcions teatrals es realitzaven quan hi havia festes religioses o d’algun altre tipus.
El xivarri que es formava durant les representacions era increïble, el públic animava a els actors, o protestaven si l’espectacle no els hi agradava, també s’emportaven el seu menjar o bé el compraven allà. Les lluites entre ells eren habituals. Va arribar un moment que la gent anava al teatre a fer-ho tot menys a guarda silenci. Les dones podien excedir al teatre i freqüentaven en les comèdies i tragèdies.
Teatre Foto
Aqui tenim una mostra d'un teatre romà
Circ
El circ era un recinte allargat amb dos grades per els espectadors i amb una pista dividia per un mur central.
Circ Foto
Circo máximo
Modalitats
Els jocs començaven amb una desfilada inaugural pels carrers de Roma, desde el Capitolio fins el Circ Màxim, la desfilada estava encapçalada pel magistrat que oferia els jocs. Els jocs incorporaven les següents competicions:
-Ludus Troianus: consistia en un simulacre de batalla entre els joves rics
-Exhibicions acrobàtiques: consistia en fer acrobàcies a cavall.
-Carreres pedestres: consistien en que durant hores els participants feien voltes a la pista del circ
-Carreres de carros: eren el plat fort dels jocs, els carros eren tirats per dos o tres cavalls, la carrera consistia en donar set voltes al voltant de l’espina central.
Carreres de carros
Aquí tenim un exemple de una competició de les olimpiades.
Aquest espectacles tornaven bojos a tothom, que es dividia en apassionades faccions, cada una d’elles identificades amb un color. Baix aquest colors hi havien diverses tendències polítiques i socials. Per exemple el blau representava l’aristocràcia i el verd era seguit per les classes populars. El públic coneixia els cavalls i els animava com si fossin persones. En els jocs també es feien apostes sobre el guanyador i es movia una gran quantitat de diners.
INVESTIGADOR
Els romans arriben a Roma no per conquerir-la sinó per lluitar contra els cartaginesos.ROMA I CARTAGO
ROMA I CARTAGO
L’any 226 a.C, Roma i Cartago van firmar un tracte en el qual es repartien la seva influència sobre el territori d’ Hispània. Roma al nord del Ebre i Cartago al sud. Era un acord poc ferm. L’any 219 a.C. es comencen a portar malament entre els cartaginesos, dirigits per l’Aníbal, i els romans, Espanya es converteix en el camp de batalles dels romans contra els cartaginesos.
Mapa Roma i Cartago
Romanització
Durant aquests dos-cents anys que els romans van estar conquerint Espanya, aquesta va canviar la manera de viure, la llengua, les costums, la religió, la urbanitat, el comerç, la administració... Els habitants de sud i els sud-est es van adaptar bé a la cultura dels romans, el contrari que els del nord i interior que van patir la influència.
Temps d’Augustà --> España dividida en dos províncies: Citerior o Tarraconensis i Ulterior, que estava a la vegada dividida en Lusitania i Bètica.
Temps de Dioclecianoà --> Dividida en cinc províncies: Tarraconensis, Carthaginesis, Bètica, Lusitana i Gallaecia. (tarragona, Murcia, Andalucia, Merida, Galicia)
Recuperació i reformes
El segle IV, passada la crisi, hi va haver una recuperació política i econòmica, amb un règim es besava en l’autoritat del dret diví, primer anomenant el deu dels pagants i despres el Déu cristià.
Les grans reformes van ser:
· DIOCLECIÀ àImplanta la terarquia (divideix l’imperi en 4)
o Occident:
§ August
§ Cèsar
o Orient:
§ August
§ Cèsar
· CONSTANTÍ à
o Torna a unificar l’Imperi
o Llibertat religiosa
· TEODOSI àDivideix l’Imperi en dos
o Imperi Roma Occident: Honori
o Imperi Roma Orient: Arcadi
Crisi del segle III
Després de la dinastia dels Severs (193-235) hi va haver una etapa de crisi. A la segona meitat del segle III, es van fer molts pronunciaments militars, els emperadors anaven passant molt ràpidament, a vegades, el seu poder només era reconegut per una part de l’Imperi. Els bàrbars no paraven d’atacar per les fronteres.
Caiguda de l'imperi Romà
L'imperi roma d'Occident va aguantar els bàrbars fins ek 410 d.C. Finalment al saqueig de Roma el 476 d.C cau.
L'imperi romà d'Orient 1453 d.C. cau amb el darrer emperador Ròmul August.
Vies de Roma
Gramaticus
GRAMATICUS
INTRODUCCIÓ
La educació de roma es va sotmetre a diferents transformacions al llarg de la historia. Per un costat el canvi de la societat Romana i per l’altre banda la influencia de Grècia sobre el model de l’educació de Roma.
EPOCA ANTIGA (fins el segle ll aC).
En aquesta època de roma l’educació dels seus fills es limitava al que els seus pares podien ensenyar-li. Fins als set anys la mare era l’encarregada de la educació dels nens. No nomes s’encarregava de donar a llum als fills sinó que durant set anys els cuidava físicament i moralment. A partir dels set anys el pare era l’encarregat de l’educació dels seus fills. El pare els hi ensenyava a llegir fer servir les armes, a cultivar, i a la vegada impartia els fundaments de les bones maneres, i sempre el nen acompanyava al pare a tots els llocs. Per part de la nena es quedava a casa amb la mare que li ensenyava a telar a les feines domestiques. Els perfeccionament definitiu dels nois era l’exèrcit que anaven nois de 16 o 17 anys.
A PARTIR DEL SEGLE llaC.
Roma va entrar amb contacte amb la cultura grega. Des de aquest moment la cultura grega marcarà la educació romana.
GRAMATICUS
1.Els professors:
- Tenien que tindre un respecte de pare cap els alumnes. Havia de ser estricte, i que no tingues vicis. Havia d’avisar als alumnes abans de castigar-los, hi havia de ser molt honest i tenir un molt bon comportament. Al corregir no havia de ser molt estricte. Els mestres no eren senzills en les seves lliçons i responia totes les preguntes que li feien els alumnes, però als que no responien els hi podia fer una pregunta de cop.
2.Els alumnes:
- Als alumnes els hi intentaven fer veure que l’escola i els professors es la seva vida, intentaven que apreciessin als professors, que quan se’ls hi animava o se’ls corregissin no fessin mala cara sinó que s’alegressin, i així que s’impliquessin mes amb els estudis i poguessin tindre una bona feina hi poguessin decidir.
Ensenyament Primari
S’encarregava des dels nens de 7 anys als de 12 anys. Normalment els nens anaven al col·legi però aquest curs també es podia fer a casa amb professors particulars. Els nens al pati tenien bancs molt humils. Al col·legi aprenien a llegir, escriure i contar, amb una disciplina molt estricte i que si et portaves malament eren molt mal castigats.
Ensenyament Secundari
S’encarregava del nens de 12 a 16 o 17 anys. Es centrava en la teoria gramatical i lectura dels autors clàssics de Grècia. També els hi ensenya geografia, física, mètrica, etc.
Ensenyament Superior
Després d’uns exercicis preparatius, ha de fer la declamació en el que es distingeixen dos gèneres.
1. Suasoriae: Eren discursos sobre temes històrics, monòlegs en els que els personatges famosos deien els pros i els contres abans de prendre una decisió.
2. Controversiae: Eren discussions entre alumnes amb diferents punt de vista i discutien de temes judicials.
gramaticus
GRAMATICUS
